En un país seriós, les lleis electorals serien una cosa seriosa. A ningú no se li acudiria plantejar-se reformar-les en calent i molt menys a tres o quatre mesos d’unes eleccions, com està fent ara mateix el govern Rajoy. Tampoc a ningú se li acudiria passar-se trenta anys sense llei electoral, com passa a Catalunya. O fer els jocs de mans de la Cospedal, amb la gràcia que al final el tret li ha sortit per la culata. Però en aquest país aquestes coses passen i passaran: a veure si em munto una llei a mida i no es nota massa. Aquest podria ser el lema. No es diu tan obertament, clar que no, però la idea va per aquí. Rajoy està emprenyat amb Sánchez i la venjança podria prendre la forma d’una nova llei electoral. Imparcial i neutral, per suposat, però amb mecanismes i idees pensats per afavorir… A qui? Sánchez segur que no. Aquesta és la qüestió més urgent de les que ara mateix té plantejades el país? Ni de bon tros. Les lleis electorals no són meravelloses però tampoc no són un desastre, tot i que castiguen algunes coses i a vegades premien majories que no haurien d’haver estat tan amplificades. Estaria bé implantar una segona volta? Possiblement, té pros i contres. Funcionaria que els ciutadans elegissin directament els presidents o alcaldes? No seria una mala cosa, que podria donar força joc, però també tindria efectes estranys. Cal amplificar artificialment les majories? Possiblement no, si volem ser impecables i no fer trampes massa visibles. Són qüestions com aquestes les que estan en joc ara mateix. Tractades amb seny i delicadesa, podrien millorar la democràcia i assegurar de veritat que cada persona té un sol vot i que cada vot val el mateix. Aquest sí que hauria de ser el principi general, aplicat inflexiblement: les fórmules de càlcul no han de servir per modificar això, perquè aquesta és l’essència del sistema. Però per aquí van els trets: aconseguir el que no atorguen les urnes, amb alguna excusa com l’estabilitat i coses així. No és gens improbable que en el futur proper veiem intents de maniobres en aquesta direcció, que no resoldran res i ho empitjoraran tot. Per això probablement les lleis electorals són les úniques que no haurien de fer en exclusiva els partits polítics, de la mateixa manera que els jutges no fan les lleis per a jutges.
