Bàsicament, des de la firma “España Eterna S.A.” ens venen tres coses. Una, la recuperació econòmica: cada dia anem millor. Dues, “que vienen los rojos”. Tres, que el rei Felipe VI és molt maco, que la monarquia està cada dia millor valorada. Tres mentides com una casa de pagès. I la tercera acaba d’esclatar, a causa dels embolics entre dos germans de la família Borbó, Felipe i Cristina. Han protagonitzat, sí, un bonic episodi de germanor: ell que li treu a ella el ducat, ella que diu que va “dimitir” abans que el seu germà la fulminés… I la Susana Díaz, al fons, ficant cullerada i exercint de virreina del sud i fent mèrits com a defensora del seu monarca, a veure si “Madrid S.A.” li encarrega la defensa de la firma “España Eterna S.A.”.
Mentrestant, la passió dels ciutadans espanyols (afectes i desafectes) per la monarquia és perfectament descriptible, més enllà de la propaganda monàrquica que ens venen cada dia gairebé tots els mitjans, per indicació de la banca creditora. És cert, a la majoria de gent això de monarquia o república ara per ara li és indiferent: tenim problemes més urgents. Però, més enllà del retrat oficialista d’una Espanya satisfeta perquè té un rei seriós i una reina que sap combinar jaquetes i faldilles, el conte de la monarquia no se’l creu ningú. Com a molt, hi ha indiferència. Però aquell caliu de fons del “juancarlismo” dels vells temps ha desaparegut. Estan intentant, clar, la mutació cap al model nòrdic de monarquia, però conservant l’estil i la “xuleria” típicament borbònics: una combinació genèticament impossible. Per què? Perquè la corona és el tap del desguàs: si salta, vés a saber què pot passar. Per tant, els poders que controlen “Chiringuito España S.A.” tenen el màxim interès a preservar una imatge impol·luta de Felipe VI i a vendre’ns que la monarquia ens entusiasma, ens excita i ens dóna tranquil·litat pels segles dels segles, amén. Segur? Fem la prova.
Comencem a preguntar al nostre entorn, fins i tot més enllà de l’Ebre. Trobarem respostes fredes i matisades. Un “ja veurem”, un “ara no toca”, però no molt més que això.
