Mentre aquí estem la mar de distrets amb els pactes postelectorals i amb les estratègies preelectorals (per eleccions no quedem…), a les Europes es decideixen les polítiques de veritat. En secret, faltaria més, que és com es fan les coses importants, i després ja veurem com les expliquem. Quines són aquestes polítiques? El TTIP i el TISA, dos tractats secrets que, dit molt resumidament, posen Europa en mans de les grans corporacions. No n’hi ha ni una que tingui pàtria (són patriotes dels països on paguen menys impostos), la majoria són nord-americanes i tampoc no n’hi ha ni una que sigui europeista. Aquesta és la gran traïció que ens prepara la Unió Europea, d’amagatotis, mentre aquí discutim sobre el dret a decidir. Què? No se sap: la decisió ja s’està prenent al més alt nivell, sense cap mena de respecte a la més mínima regla democràtica. En nom de qui? Dels interessos de multinacionals, transnacionals i altres “embolats” que aspiren a consolidar definitivament el canvi de model que la crisi econòmica ha afavorit: el final del model europeu de benestar i igualtat, relatius, si no anem amb compte. I ja ens podem independitzar de qui vulguem, que estarem collats per aquests tractats negociats secretament, amb nocturnitat i traïdoria, sota la vaga excusa que generaran riquesa, llocs de treball i progrés.
Qui s’ho vulgui creure, allà ell/ella. Qui vulgui anar cantant les excel·lències del somni europeu, endavant, que ja ens ho anirem trobant. Justament en les eleccions que ens semblen menys importants, més llunyanes, ens estem jugant el nostre futur a l’engròs. Les europees, que no són més que una operació de camuflatge d’un autèntic cop d’Estat a escala continental. I aquí estem, discutint sobre assemblees de barri, mentre uns altres estan muntant un autèntic govern europeu absolutament autònom de qualsevol mandat democràtic. Això sí, amb música de Beethoven i estrelletes grogues i buida retòrica europeista, perquè ens ho empassem millor. Una de les majors i més refinades estafes polítiques, econòmiques i socials del segle XX i XXI. I van fent, silenciosament…
