EL diumenge 24 de maig vam tenir l’ocasió d’exercir el dret democràtic del vot. Uns quants grups polítics van demanar la confiança de la ciutadania per exercir el poder per governar a les nostres ciutats i als nostres pobles.
El vot popular va confiar el poder de governar a unes determinades formacions polítiques. La pregunta lògica que es fa el ciutadà de peu és: per a què hi ha partits i persones en els partits que volen tenir aquest poder?
Està clar que el poder comporta l’autoritat per dominar la societat, l’economia, les persones concretes… Les persones amb autoritat atorgada democràticament poden caure en la temptació d’aprofitar-se de llur estatus per imposar unes lleis que afavoreixin els interessos propis o de grup en detriment de la justícia social. No diguem ja els dictadors corruptes, que empobreixen els països que tenen sotmesos fins a límits repugnants mentre ells situen el diner robat a llurs pobles en paradisos fiscals o, amb més barra, en estats democràtics.
Ara bé, mirat més èticament, el poder proporciona la possibilitat de servir les persones i les col·lectivitats per millorar llurs condicions de vida. Ras i curt, l’evangeli identifica poder amb servei. Servir és estimar. Déu ho sap tot i ho pot tot, doncs, mira que bé! El poder i el saber només són bons quan es posen al servei de l’amor. Si els cristians interpretem la revelació en clau de poder pur i simple no anem bé. La revelació només és legítima si s’interpreta en clau d’amor.
Jesús va haver de gastar molta paciència amb els seus deixebles, que entenien el seu messianisme en clau de poder polític en el sentit d’un lideratge, recolzat en Déu mateix, que permetria al poble jueu expulsar els romans com a primer pas per construir un nou imperi mundial teocràtic amb seu a Jerusalem. En els evangelis trobem força episodis en aquesta línia. Per exemple, quan Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, demanen a Jesús d’ocupar el primer lloc en el regne futur i la consegüent irritació dels altres deu, Jesús els diu: "Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom". (Mc 10, 42-45.) També podríem parlar del desencís dels d’Emaús i altres episodis.
Déu mira el món al revés dels éssers humans. És per això que, per creure en l’evangeli, primer hem de convertir-nos, cosa que vol dir canviar la nostra òptica humana per adoptar la perspectiva de Déu: "Convertiu-vos i cregueu en l’evangeli" (Mc 1,15b). Jesús, doncs, té una visió del poder justament a l’inrevés del món, la mateixa del Pare del Cel. El poder polític i econòmic no ha de ser pas per sotmetre sinó per servir. L’exercici del poder consistent en el servei abnegat als altres és l’única manera d’exercir-lo dignament i de manera gratificant sobretot per a aquell que l’exerceix.
Benvolguts alcaldes i regidors electes de Matadepera, Terrassa, Viladecavalls i Ullastrell, que tingueu molt d’encert en les decisions que prengueu al servei dels ciutadans.
