En els darrers anys, la societat catalana ha realitzat un esforç considerable a invertir en ciència i tecnologia i a aconseguir que el capital humà sorgit de les universitats aprengués a transferir el seu coneixement a la societat. Hem estat molt creatius en alguns aspectes, però també molt contradictoris en altres.
Així, publiquem l’1% dels articles científics mundials en revistes de referència, el que equival a 10 vegades el nostre pes específic en la població mundial. I des de fa deu anys s’han creat centenars de start-up en molt diversos sectors, com en tecnologies de la informació, amb prop de 250 empreses treballant en big data, “núvol”, “internet de les coses” i mòbils.
I, sobretot, en biomedicina i biotecnologia, amb quasi 500 empreses, entre les directament dedicades a la recerca i les relacionades amb el sector. I el que és més rellevant: algunes han començat a signar acords molts significatius amb grans multinacionals del sector.
Malgrat això, tota aquesta innovació desapareix quan es tracta d’apropar aquestes start-up tecnològiques al capital necessari per al seu creixement. Els motius? Destacaria l’aversió del capital tradicional al risc que, en el cas de les tecnològiques, s’hi afegeix el desconeixement de l’entorn científic per molts dels potencials inversors privats.
Per disminuir aquest risc, existeixen xarxes de Business Angels associades a reconegudes escoles de negocis, firmes professionals dedicades a l’assessorament d’inversions en empreses tecnològiques i fons de capital risc especialitzats en biomedicina i tecnologia. Tots ells realitzen avaluacions tant del risc financer com del tecnològic.
Però també deia que som contradictoris. Perquè som capaços de recaptar milions d’euros en una iniciativa tan elogiosa com la Marató de TV3, però no existeix -excepte comptades excepcions- un mecenatge a grans projectes científics per part de les fortunes locals, a diferència dels països anglosaxons, on és una pràctica habitual, i no sols dels grans patrimonis.
Per què no invertir, poc o molt, en projectes que arribin al mercat i generin un retorn social i econòmic, que és el que aquestes start-up representen? El dèficit d’inversió privada que existeix no sols és responsabilitat dels grans grups empresarials.
I, curiosament, això succeeix en un país on milers de persones van invertir en preferents, sense conèixer les regles del joc. Per què assumim riscos financers i en canvi no ens atrevim a invertir de forma diversificada en ciència?
