La propera alcaldessa de Catalunya? Ningú no s’hi presentava, oi? Doncs no s’entén (o sí) la punyetera mania dels mitjans i dels partits: sumar tots els vots de tot el territori per poder dir que tal o tal partit guanya les eleccions a tot el país. Com que és complicat entendre què ha passat i hi ha infinites variants locals, ho barregen tot per simplificar, però en realitat ho manipulen fins a desfigurar els resultats. Només els interessa fer una projecció de dades per intuir com serien unes autonòmiques o generals. Passen olímpicament de les municipals: les troben massa casolanes. Seria molt més útil, en comptes de ficar-ho tot al mateix sac, veure per exemple els resultats per blocs: grans ciutats, ciutats mitjanes, pobles grans i petits… I, en comptes de sumar vots o regidors "a saco paco", veure quins partits tenen possibilitats reals: pots tenir un munt de vots a tot un país i no rascar poder ni de casualitat. O pots perdre totes les grans ciutats i guanyar tots els pobles de menys de cent habitants: qui ha guanyat realment? El que guanya a deu municipis grans o qui obté la victòria a mil microajuntaments? No és tan fàcil saber qui guanya i qui perd, a on i com. Sumar regidors i sumar vots indiscriminadament, a base de formatges de coloraines, implica menysprear que hi ha deu mil ajuntaments i no un "Ajuntament d’Espanya o de Catalunya". El resultat d’aquesta tècnica és que ho desvirtua tot (a vegades de mala fe) i intoxica els ciutadans: les municipals són complexes, què hi farem…
Tanmateix, la política estatal/nacional i els grans mitjans continuen tractant-les com una mena d’enquesta en to menor, com un test del "poder de veritat" sobre el mapa de Catalunya i d’Espanya. I obliden sistemàticament que són unes eleccions on es combinen els factors generals amb "les coses i la gent de casa": per això els costa tant d’entendre que no són ni la primera volta de res ni unes eleccions marcianes.
