De la mateixa manera que l’arribada d’un nou govern a la Generalitat permet reactivar la llista dels temes pendents, l’inici del curs polític posa sobre la taula la necessitat de prémer l’accelerador municipal. És el segon any de mandat i amb el nou executiu ja rodat la ciutat espera concrecions en temes com el portal de Sant Roc, la inversió en neteja o el nou mapa escolar. La mobilitat, amb la polèmica implantació de la ZBE el mes de maig, tornarà a ser objecte de debat el curs 2024/2025.
Portal de Sant Roc
La incògnita sobre el pàrquing
És el tema recurrent dels darrers exercicis i aquesta tardor hauria de fer un salt endavant. Com? Les consultes preliminars a les empreses operadores de pàrquings ha de concloure aviat amb una conclusió: si hi ha alguna disposada a refer i gestionar l’aparcament del portal de Sant Roc, connectar-lo amb el de la plaça Vella i urbanitzar la superfície. L’Ajuntament ha deixat clar que està disposat a negociar un model mixt de gestió com el que ja existeix a la ciutat, amb una participació municipal en el projecte del nou pàrquing. El govern municipal disposa d’un informe que prova la viabilitat tècnica i econòmica del projecte i s’ha compromès a què sigui una realitat l’any 2026.
Nou mapa escolar
Objectiu: reduir la segregació
Terrassa vol tornar a fer un pas decisiu per disposar d’un mapa escolar socioeconòmicament heterogeni, que funcioni com un antídot contra la segregació escolar. Després de fer un repartiment més equitatiu de la matrícula viva, la ciutat afronta ara el redisseny del mapa escolar, pensat l’any 2009. El procés de revisió de la zonificació escolar està en marxa. Aquesta tardor culminarà la segona fase, en la que la comissió encarregada tancarà una proposta de nova zonificació que presentarà a la comunitat educativa, l’administració i els grups polítics per tancar un document de consens. Terrassa està dividida actualment en quatre zones escolars, un model que “no compleix amb els indicadors i els criteris que fixa el decret de preinscripció i matrícula”. El nou mapa ha d’avançar cap a un model equilibrat, just i no segregador.
El bus, a concurs
El repte de les licitacions públiques
Aquest exercici polític serà també el del concurs per a la gestió del transport públic. L’Ajuntament ha fet una aposta per la gestió privada i ha tornat a licitar el servei. Aquest mateix estiu ha resolt les al·legacions a l’informe economicofinancer de l’expedient, un procés que ha permès intuir quines empreses competiran per gestionar el bus a Terrassa. Per un cantó el grup Avanza, que actualment gestiona el servei amb l’Ajuntament a través de l’empresa mixta TMESA i que té voluntat de continuar, i d’altra Marfina, filial de Moventis. El fet que totes dues hagin presentat al·legacions evidencia que estan interessades a competir, com ja ho han fet anteriorment, per gestionar el transport públic terrestre a Terrassa. El concurs del bus acumula concursos fallits i pròrrogues del servei, una dinàmica a què hauria de posar fi la nova licitació.
La neteja
Més recursos amb la doble taxa de residus
Aquest any, la taxa municipal de residus s’ha incrementat un 3,5% i s’ha incorporat una segona taxa de residus comarcal que, tot i el descontentament de la ciutadania, ja han pagat set de cada deu terrassencs, segons ha informat aquest setembre el Consell Comarcal del Vallès Occidental, gestor de la nova taxa. L’Ajuntament s’ha compromès a millorar els recursos de l’empresa municipal Eco Equip i fer un pas més per tenir la ciutat neta. Aquesta és una de les queixes de la ciutadania i la novetat d’aquest exercici és que l’administració disposa de recursos extres: només de la nova taxa, rebrà al voltant de 6 milions d’euros.
Arriba la zona de baixes emissions
A partir de maig del 2025
Probablement és uns dels reptes col·lectius més importants que la ciutat afrontarà aquest curs polític. A partir del mes de maig Terrassa implantarà la zona de baixes emissions (ZBE), d’aquí a set mesos. A partir d’aquesta data, els vehicles sense distintiu ambiental no podran accedir entre les 7 i les 20 hores a la zona protegida, que estarà delimitada al nord per passeig del Vint-i-dos de Juliol, a l’est pel parc de Vallparadís, al sud per la carretera de Montcada i a l’oest pels carrers de Faraday i Josep Trueta (Ca n’Aurell). L’Ajuntament calcula que la mesura afectarà uns 81.367 vehicles segons els criteris fixats per la Generalitat, que deixen fora de les ZBE tots els vehicles sense distintiu ambiental, inclosos els cotxes, furgonetes i camions amb distintiu B. Una xarxa de càmeres controlaran a la ciutat de Terrassa els accessos a la ZBE en els horaris en què s’aplica la restricció.
Revertir l’urbanisme tàctic
Un compromís pendent
La mobilitat és un hàndicap encara pendent sobre la taula del govern municipal, que durant els darrers exercicis ha duplicat la superfície de l’illa de vianants, però també ha vist com els veïns de carrers perifèrics reaccionaven contra la saturació de vehicles. Algunes de les mesures preses, com la implantació d’urbanisme tàctic (pintant el paviment per guanyar espai per al vianant) no han funcionat com s’esperava i el compromís municipal de revertir la mesura continua pendent. En el cas dels carrers de Galileu i Arquimedes, la solució necessita recursos -per reurbanitzar carrers, i ampliar voreres- i temps, però els veïns perden la paciència. Al cas de Galileu i Arquimedes s’han sumat els veïns de Topete i la llista incorpora també l’eix de Sant Antoni i Garcia Humet.
