Tothom que estigui a les xarxes socials, especialment a TikTok, en algun moment mentre lliscava el dit cap amunt en un infinit de vídeos, haurà vist com centenars de persones mostraven la seva rutina de “skincare”. Aquest terme anglosaxó fa referència a la cura de la pell a través de la utilització de diferents productes: sabó, exfoliant, tònic, crema hidratant facial, contorn pels ulls, sèrum, i finalment, crema solar. Un procés equivalent gairebé a un ritual religiós que cada cop està més estès a la comunitat “tiktokera”, i que ha aconseguit recopilar milions de reproduccions i usuaris que segueixen aquests vídeos per, segurament, reproduir el mateix procés sobre la seva pròpia pell. Hem de tenir en compte que una gran part del públic que rep aquests vídeos són adolescents. Segons dades de Statista de l’any 2023, un 19% dels usuaris de l’aplicació TikTok tenen entre 12 i 17 anys. Un públic que es troba en una etapa de canvis a diferents nivells, tant físics com psicològics. Com els afecta consumir aquest tipus de continguts?
Cada pell és un món
“Cada nit utilitzo un sèrum per les ulleres, i de tant en tant, productes per imperfeccions”, explica la Vanesa, de 12 anys. La Maria, de 13, es renta la cara amb un netejador, un oli recomanat per una esteticista i s’aplica crema solar. La Mar i la Irene, de 14 i 13 anys respectivament, es renten la cara amb sabó i utilitzen una crema hidratant. El fenomen skincare ha calat profundament en l’imaginari dels adolescents, sobretot noies. “Tinc una amiga que fa tota una rutina d’skincare i té la cara perfecta”, assegura Vanesa.
El dermatòleg Ramón Grimalt sentencia: “És perillós. No podem establir que una persona tingui la pell perfecta perquè utilitza unes cremes, segurament la té així perquè ha de tenir-la així”. Un argument científic que no ha arribat a les xarxes socials, i és que milers d’influencers (la majoria, sense problemes dermatològics), recomanen productes obertament als seus seguidors. En alguns casos, de forma genuïna, però en altres ocasions, es tracten de vídeos publicitaris, en què al darrere hi ha una retribució econòmica. “Un adolescent és carn de canyó, per ells els influencers són un referent, i si venen fum, se’l poden creure. No podem seguir una rutina que els recomana algú de TikTok”, explica. El fenomen skincare però, no existeix només a través de les pantalles. Si ens dirigim a una botiga de cosmètica i demanem una rutina per una persona de 14 anys, ens diran el següent: “Sense veure el tipus de pell és complicat, però existeixen rutines genèriques”, explica la dependenta, que ens conduirà a una prestatgeria amb productes de conegudes marques de cosmètica. “Si vol una rutina, li recomano mínim 4 productes: sabó tònic, crema i contorn d’ulls, i un exfoliant per utilitzar-lo un cop a la setmana”. Una rutina “bàsica” que ens costarà 120 euros de mitjana.
El dermatòleg Ramón Grimalt insisteix en què aplicar productes arbitràriament sobre una pell adolescent sana pot comportar conseqüències greus. La més evident i visible de totes, l’acne. Però n’hi ha més: “Fins a uns 10 o 15 anys, les cremes que es venien a la farmàcia contenien parabens, una substància que avui sabem que fa càncer, perquè és un disruptor endocrí. Ara s’han substituït per un nou conservant que encara no sabem si fa mal. Clar, potser d’aquí a 10 anys sabem que sí”, assegura.
Un cànon de bellesa irreal
“Li donem massa importància al físic, si no fos per l’opinió de la resta ens estimaríem més, ens afecta molt l’opinió dels altres”, diu amb sinceritat la Maria, de només 13 anys. Les xarxes socials han generat uns cànons de bellesa i de pressió estètica que cada cop arriba a les generacions més joves. “He tingut problemes en el passat i he hagut de recórrer a l’ajuda de la psicologia, perquè m’ha afectat veure els continguts de les influencers”, explica la Vanesa, de 12 anys. Una realitat preocupant i que no esdevé un fet aïllat: “Les xarxes són fatals pels adolescents, perquè no troben referents i no es poden identificar amb ningú, es produeix un trencament amb la societat i una ferida molt profunda”, afirma la psicòloga Mercè Moran.
I és que en l’ecosistema digital, no existeix el malestar, la desgràcia o la imperfecció, tot el contrari: “Els adolescents li donen molta importància a la imatge, i si un influencer explica que se sent bé fent una rutina de skincare, l’adolescent ho reproduirà. Crec que els creadors de continguts i les marques haurien de tenir responsabilitats sobre això”. Perquè tal com explica Moran, a la seva consulta arriben cada cop més joves que senten el pes de la pressió estètica sobre ells: “Creuen que el seu físic els defineix, senten vergonya d’ells mateixos i s’aïllen de la societat”. La psicòloga insisteix en la necessitat de desconnectar de la influència de les xarxes, i que l’entorn proper a l’adolescent obri canals de comunicació: “Hem d’intentar reduir la pressió que tenen sobre l’acceptació, és molt dura de gestionar per ells”.
