Jordi Ballart i Pastor, Alcalde de Terrassa
Aquesta és una pregunta que ens hem de fer de tant en tant: cap a on va Terrassa? Especialment quan passen coses que esdevenen bones oportunitats per afinar estratègies i enfortir i cohesionar equips, com els canvis que hem fet aquests darrers dies al Govern Municipal.
Però potser seria millor precisar la pregunta: cap a on volem nosaltres que vagi Terrassa? La diferència és aquest “nosaltres”, és a dir, els ciutadans i ciutadanes de Terrassa, amb les seves majories i les seves minories, amb tota la seva diversitat. Hi ha gent que creu que Terrassa només pot anar bé si la ciutat va cap a on ells o elles volen. Gent que creu que tots estem equivocats, que només ells poden tenir la raó i la veritat: l’únic model de ciutat ha de ser el seu i desqualifiquen tots els altres. És gent que amaga interessos, personalismes, partidismes i obsessions. Gent que no accepta com funciona una democràcia.
Terrassa té avui un nou Govern Municipal molt sòlid, estable i amb molta lleialtat mútua. Un equip de persones compromeses, honestes i responsables, ben travat per dintre i amb idees clares. Un equip que comparteix un model de ciutat clar, un model progressista, de justícia social i drets humans, de desenvolupament econòmic intel·ligent i sostenible. Un model de consensos amplis, de treballar per la unitat i no per la divisió, d’equilibri -sempre difícil- entre les necessitats de les persones i el medi ambient, de qualitat de vida, de benestar i d’oportunitats de millorar per a tothom.
Sumem més d’un 40% dels vots a les darreres eleccions municipals, un percentatge molt elevat segons els estàndards de les democràcies occidentals. I som 13 regidors i regidores d’un total de 27. Més enllà de xifres i percentatges, aquesta és una base molt sòlida per governar, per dialogar i per tirar endavant la ciutat.
La democràcia no és una manera d’imposar-se als altres, sinó de gestionar les diferències i els desacords. Quan hi ha majories clares i indiscutibles, com és el cas de Terrassa, és important tenir-ho molt clar, si volem fer polítiques de ciutat i no caure en batalletes partidistes que interessen a poquíssima gent i mai no són ni constructives ni positives per a la ciutat.
Sé que alguns diuen que això és populisme o localisme o fins i tot aïllacionisme o coses pitjors. Tenen tot el dret a dir-ho, com el tinc jo a dir i demostrar que això no és veritat. Representem a la majoria, sense cap mena de dubte, i governem i seguirem governant per a tothom, sense tenir en compte què vota o què pensa cadascú. Governem dialogant i entenent-nos sempre amb tothom que vulgui arribar a acords que estiguin centrats en allò que a Terrassa li interessa i allò que li interessa al país. A Catalunya, Espanya i Europa, perquè aquest és ara mateix el nostre context i el nostre terreny de joc.
I ara ja podem començar a respondre la pregunta, breument: cap a on va Terrassa?
Resposta breu i directa: cap a on anava, perquè la ciutat anava i va bé. Clar que sempre cal introduir correccions en el full de ruta. Clar que sempre hi ha coses a millorar i també hi ha errors que cal reconèixer i esmenar, amb tota la humilitat del món i dient les coses pel seu nom. Però la veritat, sense cap mena de triomfalisme, és que Terrassa va raonablement bé i totes les dades objectives ho avalen.
Una de les claus, per a això, és la implicació de la ciutat en el país i una col·laboració institucional molt intensa amb administracions de tots els colors polítics. Estic també molt, molt al dia del que pensen i fan les empreses, els comerços, les entitats culturals i esportives… I el que veig és una ciutat dinàmica i plena d’energia, oberta al país i al món, amb centenars d’espais de cooperació i de complicitat, en tots els àmbits.
Tenim portes obertes a tot arreu, ens podem entendre amb tota mena de governs i d’institucions i hem demostrat reiteradament una gran capacitat d’arribar a acords que beneficien la ciutat i el país: amb el governs de Catalunya (a través de l’esforç per consolidar una relació bilateral) i d’Espanya, amb la Diputació, amb altres ajuntaments (on destaca la cooperació amb Sabadell), amb la recerca de noves relacions territorials dintre de la regió metropolitana, amb empreses de tota mena i de totes les mides, amb entitats i associacions, amb gent emprenedora… I fins i tot amb institucions tan singulars com el Vaticà i el Papa de Roma, per impulsar el reconeixement de la UNESCO a la Seu d’Ègara.
Potser no ens expliquem prou o prou bé? Podria ser, no ho negaré, però el cert és que les dades i la informació són absolutament transparents i a l’abast de tothom.
Terrassa s’està fent més gran, més diversa i més complexa, és moltes ciutats en una, cosa que és una gran riquesa, però que també dificulta les anàlisis simplistes, partidistes o classistes. Conèixer a fons la ciutat no és fàcil i ho puc dir perquè això forma part essencial de la meva feina i perquè a partir d’aquí governem, prenem decisions, busquem aliances i tirem endavant una Terrassa que sigui de veritat per a tothom, que progressi i que jugui el paper que li toca al nostre país.
Terrassa millora dia a dia i s’està transformant profundament en moltes direccions, no sempre prou visibles per a tothom.
Tenim grans actuacions urbanístiques en marxa, com la futura Porta Sud, les noves àrees urbanes d’AEG, Vapor Cortès, Vapor Albinyana o Sala i Badrinas, amb un especial esment per al Vapor Prodis o la nova seu dels Minyons: antics vapors industrials que generen noves centralitats i dibuixen un nou mapa de la ciutat. Hem desencallat també els projectes de Can Bosch i Can Guitard, a l’eix de la riera del Palau i carretera de Rubí. Impulsem una potent oferta de sòl industrial -més de 800 mil metres quadrats- en la qual hem començat a treballar amb el conseller Sàmper perquè vinguin noves empreses i inversions a la ciutat. Hem posat en marxa el primer pla director de polígons de la democràcia per millorar, actualitzar i rellançar els nostres polígons industrials i estem treballant per disposar d’un nou pla director de comerç innovador tenint en compte els comerciants i la nova realitat que viu el sector.
Hem donat un nou impuls al Parc Audiovisual de Catalunya. Estem treballant en el disseny del futur de les rieres, un projecte històric, acompanyat de la reivindicació i la recerca de la veritat sobre la riuada de 1962. I estem portant a terme un gran esforç per posar al dia la ciutat i l’espai públic, amb petites i grans actuacions i aprofitant al màxim els fons europeus Next Generation. I també podríem parlar de l’impuls a millores notables en els serveis de ferrocarril i metro urbà, per exemple, o en les comunicacions exteriors de la ciutat, encara que les obres en marxa hagin anat tard i generin problemes d’adaptació. O en la futura i absolutament necessària ronda nord fins a Sabadell, que sembla que s’està desencallant per part dels governs espanyol i català.
Per altra banda, estem avançant en la gestió i millora dels serveis bàsics, els del dia a dia, com poden ser la neteja i recollida de residus, el servei públic de l’aigua, la seguretat (amb una plantilla de Policia Municipal que està creixent en 100 agents respecte a la de 2019, fins arribar ben aviat als 300), la defensa dels drets humans i la lluita contra totes les discriminacions, l’accessibilitat, la cultura, l’esport, el suport a la indústria i al comerç (on destaca el suport a noves associacions de comerciants i l’enfortiment de les ja existents), la projecció exterior, l’educació (reduint dràsticament la segregació escolar, per exemple), l’impuls sostingut a la universitat, l’enfortiment de l’Anella Verda, la transició ecològica amb visió global i d’Agenda Urbana 2030, les energies més sostenibles o la revisió sensata del nou model de mobilitat que necessitem per garantir la salut i el benestar de les persones sense bloquejar la ciutat. I en un àmbit tan essencial com la salut, a través del pacte de salut establert amb l’anterior conseller Balcells, dos nous CAPs i un CUAP, a més del plantejament del futur sociosanitari de Torrebonica i del projecte d’estudis universitaris de medicina amb la UPC, en el qual m’hi he implicat d’una forma molt directa, per la innovació que representa i per tots els horitzons que ens pot obrir com a ciutat.
Al llarg de les properes setmanes tindrem moltes oportunitats per reflexionar sobre aquestes qüestions: un nou “full de ruta” per al renovat Govern Municipal, el balanç del Programa de Govern, els debats de Pressupostos i Ordenances, el debat sobre l’estat de la ciutat… Posarem sobre la taula, amb absoluta transparència, totes les dades objectives que calgui, però sobretot exposarem una visió de present i de futur raonablement optimista, que convida a mirar el futur amb esperança i a posar en valor la gran ciutat que estem construint entre totes i tots, sense amagar els seus defectes, però tampoc les seves grans virtuts. El Premi d’Europa 2024, que rebrem d’aquí a pocs dies a Terrassa, és tot un reconeixement i un estímul, que valorem especialment pel seu significat i per la perspectiva europea que ens aporta.
Terrassa, doncs, va cap a aquí, cap a una ciutat que millora la vida de totes les persones a tots els barris, sense diferències, que equilibra les necessitats reals amb els compromisos de desenvolupament sostenible, que s’esforça per millorar els serveis més bàsics, que es projecta cap al país i cap al món i que té una estratègia clara de desenvolupament sostenible, de creació de riquesa, feina, justícia social i oportunitats.
Terrassa és més que mai una ciutat en marxa i que progressa, i això és gràcies a tothom que l’està tirant endavant, cadascú a la seva manera i des del seu lloc. El Govern Municipal fa i farà la feina que li toca fer, impulsant i equilibrant els canvis, assegurant l’estabilitat institucional -que és imprescindible- i dialogant i treballant al costat de tothom. El resultat de tots aquests esforços, projectes, iniciatives i il·lusions és la ciutat que tenim totes i tots a les nostres mans i que cada dia fem una mica millor. La Terrassa que va endavant i que té més futur que mai.
