Txetxu Sanz
Han començat els caps de setmana de Festes Majors. Pràcticament, des de finals de maig fins al setembre, Terrassa s’omple de festes als nostres barris.
Multitud d’activitats per a totes les edats i els gustos, ens conviden a sortir a carrers i places.
La seva organització és complexa i implica a moltes persones que, de forma desinteressada, dediquen una part important del seu temps lliure a dissenyar-les parlant amb grups musicals, de cultura popular, firaires, pallassos, grups de màgia, de diables, castellers, persones que cuinen o porten la barra del bar. Temps per preveure tota una logística que doni les màximes garanties que exigeixen l’Ajuntament i la Generalitat. Persones que segurament aquests dies no podran gaudir com la resta del públic, ja que estaran pendents que tot surti correctament, amb moltes hores dempeus i de son.
Depenent del tipus d’activitats, el pressupost pot ascendir des de tres-cents a mil euros per activitat si és contractada, després cal sumar seguretat, lavabos públics, equips de so i llum, publicitat i assegurances. I els ingressos poden venir de l’Ajuntament, aportació del comerç local i venda anticipada. La resta de diners vindrà dels recursos de l’entitat organitzadora.
Les festes de barri són una activitat d’oci, cultural i gastronòmica que en conjunt pot moure un pressupost aproximat de més de 300 000 euros i mobilitzar unes cinquanta mil persones. Per tant, és una activitat de gran importància i repercussió a la ciutat, tant per prendre-s’ho de debò i estudiar com ajudar en la seva organització, ja que, recordem-ho, són persones voluntàries i amb experiència desigual les que les impulsen.
I seguint amb la dinàmica d’intentar aportar idees per millorar la nostra ciutat, aquí en proposo unes quantes.
Creació d’un catàleg d’activitats d’entitats, grups o col·lectius, que s’ofereixin gratuïtament per poder formar part dels programes de festes, també hi afegiria aquells que s’ofereixen, però que tenen un cost simbòlic per cobrir despeses o anar millorant aquestes mateixes activitats.
Central de compres. Hi ha necessitats comuns entre les diferents festes, però ningú ha plantejat establir una coordinació a l’hora de contractar i així intentar reduir costos.
Voluntariat. Alguns barris compten amb un grup de voluntaris suficient per fer totes les activitats programades, però d’altres van molt escassos, caldria fomentar la participació de voluntaris en aquestes activitats.
Però hi ha un tipus de voluntariat especial o, més ben dit, específic. Persones que per professió o “hobby” poden col·laborar dissenyant un cartell, generant algun programa informàtic que ajudi a la gestió, o gestionar millor les xarxes socials més comunes, que puguin prestar algun tipus de material, etc. O, per posar un exemple molt concret, voluntariat per poder instal·lar un punt lila.
Difusió. Un dels grans problemes que tenim totes les entitats és com traslladar les nostres activitats al públic potencial. La generació d’un calendari públic d’activitats, o enviar als mòbils de les persones que s’hi apuntin les actualitzacions, permetria arribar a més gent i no només de la pròpia ciutat.
Coordinació institucional. En aquest apartat m’agradaria parlar de dues coses, per una banda, el mateix calendari de festes i la necessària coordinació amb activitats impulsades per l’ajuntament als barris.
Encara que certament els organitzadors tenen la darrera decisió sobre l’oportunitat o no de fer les festes en unes dates concretes, tenint en compte la limitació de recursos, una bona coordinació podria afavorir més assistència o disposar de més recursos logístics.
També l’ajuntament fa una planificació d’activitats que es desenvolupen als barris. Aprofitar les sinergies de diferents iniciatives, incorporant-les als programes, al disseny o itineraris, sens dubte garantirà una millor difusió i que l’efecte crida d’unes beneficiï les altres i alhora, incorporar els mitjans de comunicació municipals a la difusió i divulgació.
Obrir les festes. Sens dubte, les festes majors de barri donen peu a poder realitzar activitats diferents, obrir-se a altres sectors que poden no estar acostumats a col·laborar-hi, però que haurien de reconèixer-les com a plataformes de difusió. No pensem només en esports o col·lectius que volen expandir-se, també parlem de serveis municipals com ara els centres de recuperació d’animals o altres tipus de serveis que podrien explotar les seves campanyes mitjançant aquestes celebracions.
Per acabar, les festes majors de barri també són un aparador per a les empreses, no només per als comerços locals. Moltes empreses no són conscients que a més de col·laborar poden fer campanyes publicitàries diferents, finançant directament activitats, serveis, rifes, facilitant logística o, des de la imaginació, generant activitats pròpies.
En tot cas, mil gràcies a tots i totes aquelles que les feu possibles i ajudeu a fer els nostres barris més propers.
