Antonio Machado
Aquest dijous dia 27 de juny la FAVT va convocar a tots els ciutadans i ciutadanes a una concentració enfront de l’Ajuntament.
Era per llegir-nos un manifest sobre la quota addicional que ens han col·locat a tots i que suposa un increment del 56% sobre el qual ja estem pagant per al procés de transformació dels residus domèstics en matèria primària utilitzable en un altre cicle d’ús.
Cal recordar que l’usuari, en això dels residus, intervé en la seva recuperació i paga el cost. Hi ha dues empreses que són majoritàries en aquest sector Ecoembes i Valora. La seva intervenció és reduir, reutilitzar i reciclar. A Espanya es van reciclar més d’1,5 milions de tones d’envasos domèstics (de plàstic, brik, metall, paper i cartó). El volum de negoci sobre els residus a Espanya és d’uns 1.690 milions d’euros. Les empreses distribuïdores de l’alimentació són les que generen la majoria de residus. Ells paguen sobre el tipus d’envasament que utilitzen?. Nosaltres sí que paguem, i ara pagarem entre un 60 i un 80% més.
Mentre aquí la FAVT ha parlat el 27 de juny, quan la carta de pagament de la Diputació ja la teníem a casa des de dues setmanes abans. A Rubí es van mobilitzar des del primer dia i Sabadell pocs dies després. La situació creada aquest dijous en Raval, davant la intervenció del president de la FAVT, enfront d’una concentració d’unes 1.000 persones que esperaven una mica més del que va haver-hi, va provocar una reacció violenta que anava exigint poder parlar ells des del micròfon instal·lat. Diguem que les condicions en què aquesta informació ha arribat als ciutadans allí presents, no era la més idònia.
En la concentració, abans de l’inici del parlament, he vist entre les persones presents, a membres de Vox, curiosament, abans de ser regidors mai els vam veure amb els afectats per la crisi financera, per la covid, o pels ERTO. A l’inici de l’acte, el president de la FAVT ha llegit el manifest que havien preparat. Just en acabar la lectura d’aquest manifest, hi ha hagut una reacció en cadena d’exaltats que exigien disposar de l’equip de so que estava utilitzant la FAVT, que amablement els havia prestat el MPD de Terrassa. Arribat fins i tot a pujar-se’n a la tarima i intentar arrabassar el micròfon als companys que estaven procedint a recollir l’equip. Un li he vist insultar directament a un company anomenant-li “feixista”, quan els feixistes eren els que estaven actuant d’aquesta forma brutal, baralladissa, des del minut 1. El primer provocador ha aparegut amb un gosset i amb una samarreta que deia “polítics, no gràcies”. Passejant-se sobre la tarima com un bon actor de circ. Qui eren els provocadors?, quin mirant-li el rostre, mai van estar en cap de les nostres lluites pels drets ciutadans del nostre poble dels últims quaranta anys. Incrementar un impost o taxa un 56%, en un moment en què la inflació s’està menjant els increments aplicats als salaris i a les pensions, és un atemptat contra l’esforç dels ciutadans que veuen com cada dia paga més pel mateix, cosa que significa que cada dia és una mica més pobre, pel fet de quin als senyors de la guerra amics d’Ucraïna, els ha donat per provocar a Rússia i això té un sobre cost que paguem els de sempre.Espanya està canviant, amb una nova manera de fer política. La de la provocació i l’insult. Des del 2019 es van incorporar a l’escenari polític una nova formació política de caràcter feixista que des de llavors d’una forma o una altra (presumptament) té a veure amb actuacions criminals, que utilitzen per a transformar-se de provocadors en “víctimes”. O simplement encenen la metxa i després amaga la mà. Els que venim de la lluita antifeixista ho sabem molt bé, escenes semblants vivíem cada vegada que hi havia una manifestació.
L’altre assumpte greu és que Jordi Ballart ha deixat totalment desprotegit aquest acte de veïns de la ciutat de Terrassa. Ni un sol policia es visualitzava en la zona. Jordi Ballart, cada vegada que la regidora de Vox vol fer un vídeo que incrementi l’odi a l’“estranger” basat en muntatges audiovisuals, com va fer a la fi de març enfront del centre escolar Antonio Ubach, vostè li facilita policies municipals que paguem tota la ciutat de Terrassa, ahir que era més que justificada la presència de policia per a assegurar que la concentració es desenvolupés en condicions òptimes de seguretat, resulta que no va ser així.
Jordi Ballart, en el seu recorregut matinal per la ciutat, s’ha emportat a tot l’equip de govern al casal de Roc Blanc per a explicar als ciutadans el bé que ho han fet en aquest nou mandat, i sense ruboritzar-se, ens diu que han donat compliment en un 75% al seu programa de govern, i de pas ens diu que la nova taxa de residus ve de Brussel·les i que confia que actuem amb “civisme, responsabilitat i el nostre compromís en aquesta qüestió”. El que farem els ciutadans és estar al carrer denunciant com es prenen el pèl, vostè, el Consell Comarcal, i la Generalitat.
Sr. Ballart, el primer que hauria d’haver fet era presentar-se en cadascun dels set districtes, i explicar-li aquesta “desraó” als veïns, i dir-los que pagaran la totalitat de la taxa de cop, perquè així ho han decidit un grup d’alcaldes privilegiats que cobren més de 80.000 euros a l’any.
Referent a l’atac a un company, menor d’edat, dient-li “marieta de merda” com informa el Diari de Terrassa, i ara el Sr. Ballart diu a “X” que “no podem permetre que a Terrassa passin aquests fets”. Jordi Ballart, enfront del feixisme cal tenir conviccions fermes. Hauria d’haver començat per impedir que Santiago Abascal fes el seu acte central de campanya de les eleccions de Catalunya en el Centre Cultural, un lloc emblemàtic de la nostra ciutat, que en mans de la burgesia local i de vostè, l’han convertit en un niu de feixistes que l’11 d’abril va acollir els discursos més reaccionaris que no s’havien sentit des que els franquistes van arribar a Terrassa el 26 de gener de 1939.
Vostè es posa de costat quan apareixen els problemes. Santiago Abascal va triar Terrassa perquè és la ciutat que més població musulmana acull, uns 30.000. Això marca una estratègia que els líders locals, comarcals, i regionals dels partits democràtics haurien d’haver tingut en compte prèviament, però ara ja no hi ha excuses (que si no diem res és per a no contribuir a la seva visualització) mentida. Ara cal demostrar-los que som més i millors, i que defensarem els nostres espais i a la nostra gent.
Per què va permetre la provocació enfront de l’escola Antoni Ubach del mes de març d’enguany? Per què no va enviar un equip de Canal Terrassa i va gravar les incitacions a l’odi que allí es van proferir?, i després va al jutjat i presenta una denúncia per incitació a l’odi?. De pas inclogui també els esbroncs provocadors que ahir tard també es van llançar en el mateix lloc que la presentació del manifest, quan funcionaris municipals van anar a penjar la bandera LGTBI de la façana de l’Ajuntament.
Tot això marca un camí molt clar, s’estan consolidant els missatges homòfobs i racistes, enfront de més de mil persones, i la societat civil no reacciona col·lectivament davant tals agressions feixistes.
Podem dir que el feixisme terrassenc ha fet la seva posada de llarg enfront dels nostres nassos, sense que hi hagi un rebuig social col·lectiu. En comptes d’avançar culturalment, estem en un procés regressiu, on l’avanç d’una part de la societat civil es converteix en la font de canvi de convicció en l’altra. Així és la repercussió en els adolescents masculins, dels avanços de la dona en les seves llibertats individuals, i determinacions sexuals.
