Pilar Álvarez Sánchez, activista social
És una persona molt activa socialment i en l’actualitat és la presidenta del Col·lectiu Ciutadà Cuidem Ca n’Anglada, que va començar fa uns tres anys a la part nord del barri, ja que estava “molt deteriorada” i amb l’objectiu que tot s’arreglés. “Per la nostra pressió, es va aconseguir la plaça Rosa Parks”, comenta.
També pertany a altres associacions, com és el cas de Malkronik o la CAF, d’afectats per la fibromiàlgia.
Aquesta patologia va provocar que la incapacitessin per treballar, després de 33 anys a la Generalitat, i col·labora allà on fa falta. “Sempre he aportat el meu granet de sorra socialment i és el que m’omple i a la meva edat ja no canviaré”, comenta als 63 anys. Lamenta que, després de la pandèmia, sembla que la gent ja no s’implica tant com abans en temes socials i considera que “hi ha hagut una recessió” en aquests temes i “està costant molt”.
També està present al col·lectiu Dones de Ca n’Anglada. Tenen reunions “amb dones d’altres ètnies i altres entitats” per tal de conèixer la realitat que tenim, perquè una cosa és el que es veu i l’altra la realitat que té cadascuna”. Creu que “ens estem empoderant molt, però està costant” i apunta que a les dones marroquines “els hi està costant més”. Lamenta que falta molta ajuda i que “hi ha gent que no volen acceptar la realitat social que tenim i això és molt dur”.
Havia treballat al sector de la metal·lúrgia, però es va formar com a auxiliar de geriatria. Va començar a col·laborar socialment a la Creu Roja, molt joveneta, i des de llavors no ha parat.
