Després de set anys sense entrenar exclusivament en un club, el campió del món dels 200 metres esquena al mundial d’aquest any a Qatar, el nedador mallorquí Hugo González de Oliveira ha apostat pel CN Terrassa per posar el punt final a la seva estada a Califòrnia.
Què el va portar a acceptar el projecte del CN Terrassa? És senzill. Vaig tornar dels Estats Units i tenia ganes de continuar la meva preparació a Espanya. Des de l’any 2017, mai no havia estat una temporada sencera a cap club. Fins a l’any passat estava seguint un programa mixt de preparació, a mig camí de Califòrnia i Madrid, al Real Canoe. Per a aquesta temporada, m’havia proposat fer una temporada sencera en algun lloc.
Per què Terrassa? Quan vaig parlar amb l’entrenador, Raúl Navalón, em va presentar un projecte que cobria totes les meves necessitats i encaixava exactament en la manera que jo volia plantejar aquesta temporada, tant pel que fa als objectius com al tracte. Penso que era la millor opció. I estic encantat d’estar aquí a Terrassa.
No li vull posar pressió, però vostè s’ha convertit en el primer campió del món que neda pel CN Terrassa. Com ho afronta això? És una bona dada. Si n’arriben més, seran molt benvinguts. En tot cas, és un gran honor portar aquest nivell al club. En el meu cas, no es tracta només d’estar al club i ja està. El meu objectiu és intentar que els meus companys millorin, que qualsevol dels nedadors es pugui aprofitar de la meva experiència. Es tracta de fer equip i progressar tots junts. L’esport de la natació ja és prou individual com perquè nosaltres el fem encara més individual. Cal convertir tot això en un esport col·lectiu.
La Copa d’Espanya és el gran repte per a l’equip. Efectivament. És una competició molt il·lusionant i motivant, tant per a mi com per als meus companys. Intentarem estar entre els millors clubs d’Espanya i fer-ho el millor possible.
Vostè és un especialista en la modalitat de l’esquena, que sempre li ha faltat al club. Sí. De fet, tant al club com a Espanya en general hi ha hagut molts canvis i moltes incorporacions aquesta temporada. No m’atreviria a dir que cal pujar el nivell en una prova o un estil determinat. El nostre objectiu és anar competint i aconseguir formar el millor equip possible de cara a la Copa d’Espanya.
Disposar d’unes instal·lacions com les del CN Terrassa deu haver estat també important a l’hora de decidir-se per venir a Terrassa? Sí. La meva idea sempre ha estat entrenar en un club. Tenia ganes d’entrenar en algun lloc que li pogués anomenar casa. Volia preparar-me en un lloc on tens tota la teva gent amb tu i no només a quatre nedadors. Realment, aquesta era per a mi la principal prioritat de cara a aquesta temporada. Suposo que perquè ja feia molts anys que estava als Estats Units. Poder entrenar i competir amb companys i entrenadors que et veuen, et corregeixen i segueixen cada dia la teva trajectòria és quelcom molt valuós.
Això és el que més el va seduir del projecte que li va presentar l’entrenador? Evidentment. Vaig parlar amb el Raúl i em va explicar quines serien les condicions, com eren els meus companys i de quina manera entrenaríem. Em va semblar un projecte molt il·lusionant. Tot em va semblar molt atractiu. No hi vaig trobar cap queixa ni cap entrebanc, ans al contrari. Per això estic aquí.
És molt diferent la metodologia d’entrenament que es fa servir als Estats Units amb la que hi ha als clubs espanyols? En general, és molt diferent. Considero que, en gran mesura, obeeix al fet que als Estats Units és molt complicat escollir un lloc on anar a entrenar. D’això en vam parlar molt amb el Raúl, de què podíem fer per tal de no canviar molt la dinàmica d’entrenaments de la resta de companys de l’equip. I vaig veure que la manera en la qual hem plantejat entrenar s’adapta perfectament a les meves necessitats.
Abans de venir, va parlar amb companys seus que havien estat al club, oi? Sí. I tots em van explicar que hi havien estat molt a gust i molt còmodes.
Fins a quin punt ha influït el Raúl Navalón en el fet que vostè s’hagi convertit en nedador del CN Terrassa? Moltíssim. Per a mi era fonamental que m’entrenés un tècnic jove com ell, que et permet una major flexibilitat i t’ofereix una perspectiva mental més oberta. M’entenc més amb aquest tipus d’entrenadors que no pas amb els més veterans. Penso que ens aportarà moltes coses, tant a mi com al conjunt de l’equip.
