El descens del Centre d’Esports Sabadell a Segona Federació propiciarà reviure el derbi vallesà contra el Terrassa que no es produïa des de la temporada 2009/10 a Segona B. Ara, catorze anys després, arlequinats i egarencs es tornaran a veure les cares. Encara no saben quan. Això dependrà del calendari que es podria conèixer entre el 18 i 23 d’aquest mes de julio.
De moment, però, hem tingut un petit avançament. De caràcter amistós i amb protagonisme dels veterans d’ambdós clubs. El duel es va disputar al Complex municipal Olímpia i el resultat final va ser un tennístic 6-4 favorable al Sabadell, amb més disposició de jugadors i banqueta.
Més que el marcador, anecdòtic, sobre el terreny de joc destacava la presència d’un grapat de jugadors que han vestit les dues samarretes o han viscut la rivalitat dels derbis.
Potser pocs aficionats saben que els germans Lino i Guti van posar punt final a la seva carrera futbolística al rival egarenc. El mític excapità arlequinat, després d’acabar la seva vinculació de tota una vida al Centre d’Esports l’any 1992, va acceptar la proposta del Terrassa que es trobava a Tercera Divisió. En canvi, Lino mai va disputar cap derbi. “Sembla estrany, però entre una lesió de pubis i el servei militar no vaig jugar els derbis del final de la dècada dels setanta, quan jo començava. Després, n’he vist molts com a aficionat, però és molt diferent”.
Lino hauria volgut viure aquest pròxim Sabadell-Terrassa “en una categoria superior”, però les circumstàncies manen i cal adaptar-se a la crua realitat. “Lògicament, el Sabadell serà l’equip a batre, per la seva condició d’històric i la necessitat de pujar. Pressió? Penso que es notarà més a l’exterior, el jugador es concentra en el dia a dia i surt a guanyar cada setmana”.
Ha tingut l’ocasió de parlar amb Lucas Viale i admet que “la seva feina és molt complicada. Ha de confeccionar una plantilla totalment nova. Costa moltíssim. Hem de donar tota la nostra confiança al Lucas i l’entrenador David Català”.
El seu germà Guti, que encara remena la pilota amb un gran estil, va retirar-se al Terrassa amb només 28 anys per una lesió de pubis. En la seva època tampoc van coincidir de categoria Sabadell i Terrassa. “A vegades un descens es pot agafar de manera positiva. Potser és millor ser a dalt a Segona Federació que patint cada jornada a Primera. Tinc plena confiança en Lucas Viale perquè coneix molt la categoria. En el futbol cal donar-ho tot, tenir qualitat, nervis i… guanyar”.
Dos clubs amb potencial
Entre el combinat de veterans del Terrassa destacava Francisco Javier Priego, qui va defensar la samarreta del conjunt egarenc entre el 86 i 89 i després d’un pas pel Manlleu, va recalar en el Sabadell, a Segona A, la temporada 90/91. Fins i tot va estar cedit una temporada al Barcelona At. per retornar en la 92/93, de trist record pel doble descens, esportiu i administratiu. “Tot i aquest regust amarg, recordo amb una gran estima la meva etapa al Centre d’Esports, van ser uns anys fantàstics al costat de jugadors com el Lino, Roberto, Alcelay, Saura, Gallart… Al final, el que queda és la relació amb els companys”.
Priego considera que “tant Sabadell com Terrassa tenen prou potencial per jugar derbis a Primera Federació o Segona Divisió A. Son ciutats grans, amb una bona afició, i jo els desitjo tota la sort la pròxima temporada”. Dos futbolistes que sí que han disputat derbis són Roberto Elvira i Pere Belmonte, Piti. Ambdós van viure duels de gran intensitat en la dècada dels noranta i principis del segle XXI. Per exemple, l’exjugador i tècnic Roberto, encara té al cap el 5-1 de la temporada 95/96, sobretot pel gol fantasma del Terrassa. “Van llançar un penal i la pilota va sortir fora, però després de tocar el pal exterior de suport va quedar incrustada a la xarxa per darrere… L’efecte òptic va enganyar l’àrbitre i, increïblement, va concedir un gol quan la pilota mai va entrar a la porteria… Per sort, vam guanyar per 5-1 en un partit decisiu per a la permanència en el nostre cas”. Ara, lamenta que “el derbi torni a Segona Federació” i té clar que “el Sabadell sortirà amb un únic objectiu: l’ascens. Penso que hi haurà una premissa molt important: començar bé la lliga. És fonamental per enganxar l’afició i crear un clima de confiança general”.
Piti també va jugar als dos clubs. Lògicament, se sent arlequinat i encara recorda que en la seva única temporada al Terrassa (05/06) va marcar un gol en pròpia porteria… contra el Sabadell, un 1-1 que no evitaria el descens arlequinat a Tercera Divisió al final d’un curs nefast. “Dels meus derbis amb el Sabadell, em quedo amb el 2-2 de Tercera Divisió, la temporada 93/94, a Terrassa, amb un ambient espectacular de la nostra afició i el golàs de Montes gairebé des del mig del camp”.
