Les imatges són la nova contaminació”. Ras i curt. L’artista terrassenca Rrose Present (nom artístic de Roser Gerona) percep que en un món hiperconnectat, la creació massiva d’imatges equival a les fàbriques de vapor d’antuvi. I si abans emetien fum i contaminaven l’aire, ara emeten imatges l’entorn igualment.
D’aquí que quan va inaugurar l’exposició “La fàbrica d’imatges”, al juny, ho fes amb una performance amb la qual va omplir de fum l’accés a la sala Muncunill. “Partia del concepte d’inframínim, de Marcel Duchamp, sobre la desmaterialització de l’art”, explica. Quan es difumina (com el fum) i es buida fins a esvair-se, que és quan l’art es desmaterialitza físicament i només queda com a concepte.
Ara és l’hora de cloure l’exposició i ho farà també amb fum. Però digital. Serà amb la projecció audiovisual que portarà a terme aquest diumenge, a partir de les 19.30 hores, a la plaça Didó.
Concretament, projectarà a la façana de la Muncunill un conjunt de “frames” de les seves obres, homogeneïtzades pel fum. “Seran com a senyals de fum, que és la nova forma comunicacional. Creem imatges, es difuminen i van contaminant l’aire”, diu Rrose Present, sobre la intervenció batejada com “Infraleve – Senyals de fum“.
Visita guiada
A més, amb motiu de la cloenda, el dissabte farà una visita comentada a partir de les 18 hores. Arrencarà explicant el repte que li va suposar fer l’exposició a l’edifici –en sí mateix– de la sala Muncunill. “És un espai no habituat a acollir audiovisuals i imatges. Per tant, em vaig basar en les seves pròpies limitacions com a espai”, sosté. “I és que les imatges, com les paraules, signifiquen segons el seu context”.
Roser Gerona, coneguda com Rrose Present, ahir a la Sala Muncunill / ALBERTO TALLÓN
L’exposició és un conjunt d’instal·lacions. Com la ja esmentada “Infraleve”, així com la “Cambra fosca” en la que projecta diferents imatges. “Hem construït una cambra fosca amb reminiscències a la ‘cambra pròpia’ de Virginia Woolf –en aquest cas, la meva pròpia habitació–, però també al concepte de cambra hiperconnectada que ha encunyat l’assagista feminista Remedios Zafra”, explica Roser Gerona.
Una altra són els quatre grans quadres (imatges fixes) escampats per la sala. “Un dels reptes era que l’espectador no es quedés atrapat en la imatge fixa. Així que he intentat convertir la temporalitat en espaialitat”, diu Gerona. I ho aconsegueix enllaçant tots els quadres entre sí amb una filera de petits “frames”, com s fos elcamí d’“Alícia al país de les meravelles”. “Així, el moviment el fas tu”, apunta l’acció.
També es pot veure un llenç en blanc en el que “tu fas la imatge”. Hi ha gat amagat: “Només pot omplir-lo o imaginar-lo amb marcs conceptuals que ja coneixes”, diu Rrose Present. “O sigui, en l’aparent llibertat, tenim les mans cordades. Perquè pensem que la imatge és externa, però l’anem creant per dins”.
Hegel el 2024
Imatges. Friedrich Hegel deia que l’home universal havia de llegir cada dia el diari per ser coneixedor del món. “Avui, el parafrasejaríem dient que cada dia cal veure imatges”.
Però és fum. Que surt de l’antic Vapor Amat, també conegut com a Ca l’Izard, de tints. I que ara es diu sala Muncunill i el 2024 el que emana són imatges.
