Era una preestrena, però se’n sentirà a parlar molt d’aquesta obra. “M’entens o t’explico” és una comèdia esbojarrada que té tots els números per convertir-se en un èxit de temporada. Bona part de la culpa d’això serà la interpretació dels seus quatre actors: David Olivares, Miquel Sitjar, Octavi Pujades i Anna Senan, que fan diferents personatges. La seva complicitat i el “feeling” entre ells fan que les escenes provoquin el riure del públic des del primer moment. Tot i això, hi ha un rerefons social, que també queda palès des de l’inici.
Dissabte a la tarda, el Teatre Alegria es va omplir de gom a gom per veure aquesta obra dirigida per Miquel Murga i escrita per Jordi Calvet. I en aquesta sala terrassenca, amb el públic molt proper a l’escenari, aquests actors consagrats semblava que s’ho passaven pipa actuant. Al capdavant dels quatre, el televisiu Jordi Olivares, és el protagonista absolut de l’obra. Interpreta a en Pol, un industrial tèxtil de Matadepera vingut a menys que té una tasca gallega de mala mort a l’Eixample i a qui no paren de passar-li desgràcies com l’abandonament de la seva dona. Imaginem que canviaran l’origen d’aquest protagonista. Si no ho fan seria recomanable que canviessin la manera de pronunciar Matadepera (amb un accent típic de Barcelona).
Un Cobi, presidint la barra / JOSEP GUINDO
En tot cas, en el fons d’aquesta història hi ha la Barcelona preolímpica, amb l’impacte que va suposar això positiu i negatiu per a la capital catalana. Queden pocs mesos per als Jocs Olímpics del 1992 i està clar que els bars de tota la vida sense glamur no tenen cabuda en aquesta nova Barcelona. En una època en què han de construir “una ronda de Dalt que permetrà creuar la ciutat en vint minuts”… Rialles sonores de protagonistes i públic.
Era un temps en què fins i tot els atracadors i lladres semblaven ridículs vestits amb xandall de colors llampants i una mitja al cap. Era un moment en què tot respirava olimpisme. Per això, la barra del bar del Pol estava presidida per una figura del Cobi, la mascota creada per Javier Mariscal.
Però està endeutat fins a les celles, el Pol decideix suïcidar-se, però no ha pagat el gas. Els seus amics, Jaume i Carles, tanmateix, ho troben abans d’aconseguir-ho. I per a animar-ho li ofereixen entrar en el seu negoci per a ajudar-lo econòmicament, però Jaume posa una condició, que el local arruïnat es converteixi en un pub d’ambient gai, que és el que té futur en la zona de l’Eixample. Malgrat la reticència primera i els seus prejudicis, finalment accepten. El bar passa de ser una tasca gallega o al local anomenat “M’entens o t’ho explico”.
La taverna gallega, un cop tranformada en bar d’ambient / JOSEP GUINDO
El Cobi porta ara un mocador irisat
Aquí entrem en la segona part de l’obra, que la canvia com un mitjó. I és que entrem en l’altra Barcelona, aquella de l’inici del Gaixample, amb tota la crítica social que implica això. Tots els atacs amb tòpics vers a la comunitat LGTBIQ+ queden ridiculitzats en aquesta obra. De fet, els personatges mostren com els comentaris homòfobs ja no tenien cap sentit aleshores. Tant és així que fan riure amb la perspectiva del temps. Ens fa pensar en quina societat hi havia aquesta manca de cap als gais i t’adones que encara no s’ha millorat gaire, 31 anys després.
En definitiva, noranta minuts esbojarrats plens de personatges pintorescs que donen un dinamisme amb el qual és impossible treure els ulls de l’escenari. Riures continus del respectable i una ovació per donar confiança als actors i impulsar aquesta obra més enllà dels límits egarencs.
L’elenc, salunt el públic del Teatre Alegria al finalitzar l’obra
