Cultura i Espectacles

El Gaudí més invisible s’exposa al MNACTEC

Fins a l’1 de desembre de 2024 a l’Espai d’Arts d’aquest museu es podrà contemplar l’exposició “El jardí invisible de Gaudí”

La mostra s'ha presentat amb la presència del seu comissari, David Agulló / Nebridi Aróztegui

“El jardí invisible de Gaudí” és la nova exposició que es podrà visitar fins a l’1 de desembre de 2024 a l’Espai d’Arts del MNACTEC. Es tracta d’un conjunt arquitectònic desconegut de l’arquitecte català, situat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Aquest jardí d’estil modernista, que es va construir entre el 1903 i el 1912, inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís i el formen tres conjunts arquitectònics: la Cova-cascada, la Capella de la Mare de Déu i la Plaça dels Bancs (1912).

A la seva presentació, el director del MNACTEC,  Jaume Perarnau, ha comentat que aquesta nova exposició permetrà “donar a conèixer un element que, segurament, fora de l’àmbit arquitectònic era molt desconegut” i ha recordat que la tesi doctoral de David Agulló, el comissari de la mostra “El jardí invisible de Gaudí” va ser el punt de partida.

S’aporta molta informació sobre aquests jardins i l’obra de l’arquitecte modernista / Nebridi Aróztegui

Agulló, per la seva part, ha explicat en la posada en escena de l’exposició de forma oficial que “és una obra molt singular i entenem també que hi van participar pacients, en l’execució de l’obra, fins i tot infants” i que apareixen “intervencions molt sofisticades, molt complexes“, i a la vegada “intervencions molt senzilles i molt bàsiques”. El comissari de l’exposició ha afegit que “això és el que pot haver despistat a la historiografia a l’hora de valorar aquesta obra”. A més, Agulló també ha recordat que, històricament, “els psiquiàtrics, els antics manicomis, eren llocs molt tancats, amb uns murs altíssims que els demarcaven que com un món a part” i entrar-hi a dins era una cosa molt difícil.

Sobre el jardí, Agulló ha dit que témolt a veure amb els jardins xinesos, pel que fa a la seva estètica i la seva concepció formal i ha afegit que analitzant aquesta obra, “està plena d’interrelacions geomètriques complexíssimes, amb un discurs simbòlic molt complex”, que remet també a la etapa madura de Gaudí.

To Top