Plaça del Progrés (1982-2024)
Sovint, en aquest espai dedicat a comparar imatges antigues amb altres de més noves, es poden observar diferents punts o enclavaments de la ciutat des de diverses perspectives. En aquesta ocasió torna a passar, que visionem la plaça del Progrés des del carrer del Doctor Salvà. Des d’allí, el fotògraf va disparar la seva càmera l’any 1982, el del Naranjito i, també, en aquesta mateixa posició, ho ha fet un fotògraf, un altre, no el mateix, però aquest any. Més ben dit, fa pocs dies que va fer la fotografia actual.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
És evident que la plaça tal com es pot contemplar a la instantània del passat, en gairebé la seva totalitat, no té res a veure amb el panorama que queda reflectit en la dels nostres dies. A la foto en blanc i negre, es visiona una plaça de les d’abans, amb una superfície de terra, d’aquelles on, quan cau un infant, es menja sorra i pedres petites a manta. D’aquelles que, quan plou, el fang t’arriba a les orelles. D’aquelles que, si fa vent, esmorzes, dines i t’empasses una quantitat d’elements naturals i no tan naturals, que fa por.
Adaptada als temps
Quina alegria poder veure una plaça més adaptada als temps, com la que ha quedat plasmada a la imatge de 2024. La cosa ja va de debò i tot el que es pot entreveure fa més gràcia que no pas aquell univers de perills que podien derivar-se per la composició del passat.
Són detalls que, molt probablement, no tenen una alta importància, però jugar a una plaça en condicions, per als més menuts, sí que importa. I molt.
