Ahir i Avui

Una vista del parc, la rutina i el bateria dels Strokes

Parc de Sant Jordi  (1980-2024)

Si en les fotos relacionades amb el parc Sant Jordi d’ahir, la mirada era des de la plaça de Freixa i Argemí, a les que toquen avui és al contrari, la visió dels seus autors ve de dins. Són maneres, sempre, de veure les coses i no ens referim a allò tan suat del got mig buit i mig ple. No, es fa referència al fet que, un lloc o una localització, vist des de dos prismes diferents, pot promoure confusió o estranyesa. La intenció és que les dues instantànies que s’exposen, la més antiga i la més nova, ens ensenyin el mateix i, per tant, aquesta és la finalitat principal, no cap altra.

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano

Es deia ahir i, si convé, es repeteix i punt, que aquest parc té una extensió considerable i es podria fer una sèrie que durés tota una temporada, més o menys. Els arbres de la imatge de fa més temps, que és de 1980, any del naixement de Fabrizio Moretti, bateria del grup The Strokes, estan nus mentre que, els seus homònims, però de la fotografia d’aquest 2024, mostren una frondositat molt remarcable.

La resta d’elements que es poden anar detectant a la imatge d’ara, que no són gaires, exactament igual que passa a la més vella, no acaben de definir res destacat. És la part del parc de Sant Jordi que es troba qualsevol persona que circuli des de la porta principal i es dirigeixi a altres parts, passant per davant de la Masia Freixa. Un recorregut que, segurament, molts vianants acostumen a fer de manera rutinària i sense que res els cridi l’atenció.

Fets quotidians

És el que té això de la rutina, que s’enganxa tan fort a les persones que converteix els fets quotidians, i també els llocs o els objectes, en parts inseparables. De forma recurrent, algú o alguns fan menció de qüestions com aquesta, la rutina que ens atrapa diàriament. Pot ser una mica avorrit passar cada dia pels mateixos carrers o places o parcs, però pot ser divertit jugar a no avorrir-se amb aquesta pràctica. També hi ha una qualitat, que és la inventiva, molt necessària per afrontar aquesta rutina.

To Top